Valoració personal
Trobo que aquest llibre ha estat força interessant. Té molta intriga i això fa que sigui difícil deixar-lo de llegir. Crec que és un bon llibre per recomanar, sobretot a la gent que els hi agrada les històries d'amor i policíaques, i pels que ja han llegit llibres d'aquest conegut autor, Manuel de Pedrolo.
Detalls que demostren la lectura del llibre
1.(P. 43) La Juna duia una faldilla curta i cenyida
2.(P. 47) En Xavier va humitejar-se els llavis
3.(P. 49) La Juna giravoltà i va anar allunyant-se
4.(P. 51) Al veïnat hi havia hagut un robatori
5.(P. 53) Els cabells de la Juna oscil·laren d'una banda a l'altra
6.(P. 63) Es van quedar els dos mirant-se amb un esguard tèrbol i fràgil
7.(P. 72) La Juna tocà el vas que tenia davant.
8.(P. 86) Els dos eren sols contra les tanques del Camp Nou.
9.(P. 99) La deixadesa de la Juna harmonitzava amb les parets bufades del pis.
10. (P. 100) En Xavier va assentir silenciosament, amb un gest.
2.(P. 47) En Xavier va humitejar-se els llavis
3.(P. 49) La Juna giravoltà i va anar allunyant-se
4.(P. 51) Al veïnat hi havia hagut un robatori
5.(P. 53) Els cabells de la Juna oscil·laren d'una banda a l'altra
6.(P. 63) Es van quedar els dos mirant-se amb un esguard tèrbol i fràgil
7.(P. 72) La Juna tocà el vas que tenia davant.
8.(P. 86) Els dos eren sols contra les tanques del Camp Nou.
9.(P. 99) La deixadesa de la Juna harmonitzava amb les parets bufades del pis.
10. (P. 100) En Xavier va assentir silenciosament, amb un gest.
Context històric
Segons el que ens diu la novel·la al final, tot això va succeïr entre els anys 1964 i 1965 (s. XX), o sigui, en el passat, que es pot veure clarament per tal com exlica la història el protagonista.
Vocabulari
LLAMBORDES Pedra grossa i plana emprada generalment en pavimentació.
OBSTINADAMENT Que no cedeix a les amonestacions, els arguments, etc
AQUEFERATS Que té molta feina.
EXASPERATS Que tenen sensació d'exasperació
TRALLA Tros de corda o tira de cuir que forma part d'unes xurriaques, fixada a un dels caps de la vara.
COBEJANÇA Desig viu o il·lícit de posseir alguna cosa o alguna persona.
DIVAN Espècie de sofà baix, sense espatller, guarnit de coixins solts, que hom aplica contra la paret.
VISO Forro de color o roba que es col·loca a sota d'una tela clara per que per ella es transparenti.
SÒRDID Brut, d'una brutícia repugnant.
ESPASMÒDICAMENT Amb espasmes, d'una manera espasmòdica.
MINSA De poc gruix i consistència.
GLATIA Bategar, el cor, amb força.
TREMPAT Que, pel seu caràcter franc, pel seu bon humor, per la seva bona disposició, etc., fa de bon tractar-hi.
ABLANIDES Que s'han estovat.
OBSTINADAMENT Que no cedeix a les amonestacions, els arguments, etc
AQUEFERATS Que té molta feina.
EXASPERATS Que tenen sensació d'exasperació
TRALLA Tros de corda o tira de cuir que forma part d'unes xurriaques, fixada a un dels caps de la vara.
COBEJANÇA Desig viu o il·lícit de posseir alguna cosa o alguna persona.
DIVAN Espècie de sofà baix, sense espatller, guarnit de coixins solts, que hom aplica contra la paret.
VISO Forro de color o roba que es col·loca a sota d'una tela clara per que per ella es transparenti.
SÒRDID Brut, d'una brutícia repugnant.
ESPASMÒDICAMENT Amb espasmes, d'una manera espasmòdica.
MINSA De poc gruix i consistència.
GLATIA Bategar, el cor, amb força.
TREMPAT Que, pel seu caràcter franc, pel seu bon humor, per la seva bona disposició, etc., fa de bon tractar-hi.
ABLANIDES Que s'han estovat.
Els personatges
Xavier: és fill d'un “perdedor” de la Guerra civil Espanyola, i té una mare bastant gran. També té una feina avorrida, que li permet arribar a final de mes més o menys just. Es un jove trist, qualsevol enamorament a primera vista l'ompliria d'ilusió. És bastant confiat, i es veu al llarg de la novel·la; es deixa atrapar fins al límit pel pla que la noia va tramant fins que s'en adoni de la veritat.
Juna: el seu nom real és Caterina Freixa, mencionat al final de la novel·la, però es fa passar per Justina (Juna). No és fins a l'últim capítol que descobrim la seva veritable personalitat i els seus propòsits. No és la noia que sembla ser al principi, sinó una dona casada, molt ambiciosa, que es vol desfer del marit sigui com sigui. Ella és qui planifica l'assassinat i engatussa a en Xavier per que el cometi el més aviat i eficaçment possible.
Després, hi han altres personatges secundaris, com són per exemple, en Sorribes, la mare d'en Xavier, els policies, etc.
Juna: el seu nom real és Caterina Freixa, mencionat al final de la novel·la, però es fa passar per Justina (Juna). No és fins a l'últim capítol que descobrim la seva veritable personalitat i els seus propòsits. No és la noia que sembla ser al principi, sinó una dona casada, molt ambiciosa, que es vol desfer del marit sigui com sigui. Ella és qui planifica l'assassinat i engatussa a en Xavier per que el cometi el més aviat i eficaçment possible.
Després, hi han altres personatges secundaris, com són per exemple, en Sorribes, la mare d'en Xavier, els policies, etc.
Resum
La novel·la comença amb un home i una dona que es troben en una parada d'autobús. L'home, el Xavier, s'enamora a primera vista de la bellesa de la dona, la Juna, que acaba fent que agafi un altre autobús i baixi en la mateixa parada que ella i la persegueixi fins que ella desapareixi en una cantonada.
Al final, s'acaben trobant un altre cop a la mateixa parada, i a partir d'aquí comencen a quedar per conèixer-se, fins que la Juna es deixa emportar una mica per en Xavier i estan a punt de tenir relacions sexuals. Però ella no vol, perquè ella no voldria viure tota la seva vida en les condicions econòmiques que viu en Xavier actualment, on ella pot apreciar en la seva habitació, per exemple. Llavors, la Juna diu a en Xavier el pla que tenia tramat des de feia temps: matar al seu oncle, el coronel Virós. Si el matava, al morir, entregava totes les seves possessions i riqueses a la Juna. Ella li explicà a en Xavier que llavors ja podrien viure per sempre, perquè viurien sense haver de patir per res, i que després de matar-lo, es veurien després de sis mesos.
Al principi, en Xavier intenta convèncer a la seva estimada de que no és bona idea. Però ella el va engatussar, i el seu amor és tan gran que al final porta a terme el pla de la Juna. Una nit, mata al senyor Virós, intentant simular un suïcidi. Havent fet això, en poc temps les notícies apareixen als diaris, però ell només té la Juna en el seu cap.
Després de l'homicidi, passen sis mesos separats, fins que un dia es presuposava que s'havien de trobar tots dos en un lloc concret, però no va ser així. La Juna no va aparèixer per cap lloc. Llavors, en Xavier va iniciar una recerca per Barcelona, i cada cop allunyant-se més. Va anar a la seva antiga casa, va anar a parlar amb l'administrador, va parlar amb la dona de la neteja, també amb el carter... però no va aconseguir saber on es trobava. Fins que va decidir anar al seu poble, a les terres de Lleida, i va parlar amb els cambrers i els amos del bar del poble. Però també va ser una pèrdua de temps.
Després de molta recerca per Barcelona, decideix seguir un cotxe amb el qual viatjava un advocat, el qual s'havia assabentat que havia estat amant de la Juna. Va seguir-lo fins que va arribar a un pis de Santa Coloma.
Un temps després, assabentat d'on vivia, puja a casa seva. Va entrar-hi sense el permís de la Juna, i tot just entrar, va començar a insultar-la i agredir-la, cada cop més fort. La Juna estava molt espantada i no parava de plorar i suplicar-li que parés. Al final, en Xavier perd el cap i fa despullar a la Juna, i amb un ganivet li obre la galta dreta. Al cap d'una estona, dos homes forts agafen a en Xavier pels braços i se l'enduen fora.
Tot això acaba encara pitjor. En Xavier, al cotxe de policia, s'adona de moltes coses que no sabia d'aquesta dona que li expliquen els policies, tan fortes com que el seu nom no era Justina, sinó Caterina Freixa. Tot això li porta a insultar a un d'ells i quedar-se amb una ferida que recordarà tota la seva vida.
Al final, s'acaben trobant un altre cop a la mateixa parada, i a partir d'aquí comencen a quedar per conèixer-se, fins que la Juna es deixa emportar una mica per en Xavier i estan a punt de tenir relacions sexuals. Però ella no vol, perquè ella no voldria viure tota la seva vida en les condicions econòmiques que viu en Xavier actualment, on ella pot apreciar en la seva habitació, per exemple. Llavors, la Juna diu a en Xavier el pla que tenia tramat des de feia temps: matar al seu oncle, el coronel Virós. Si el matava, al morir, entregava totes les seves possessions i riqueses a la Juna. Ella li explicà a en Xavier que llavors ja podrien viure per sempre, perquè viurien sense haver de patir per res, i que després de matar-lo, es veurien després de sis mesos.
Al principi, en Xavier intenta convèncer a la seva estimada de que no és bona idea. Però ella el va engatussar, i el seu amor és tan gran que al final porta a terme el pla de la Juna. Una nit, mata al senyor Virós, intentant simular un suïcidi. Havent fet això, en poc temps les notícies apareixen als diaris, però ell només té la Juna en el seu cap.
Després de l'homicidi, passen sis mesos separats, fins que un dia es presuposava que s'havien de trobar tots dos en un lloc concret, però no va ser així. La Juna no va aparèixer per cap lloc. Llavors, en Xavier va iniciar una recerca per Barcelona, i cada cop allunyant-se més. Va anar a la seva antiga casa, va anar a parlar amb l'administrador, va parlar amb la dona de la neteja, també amb el carter... però no va aconseguir saber on es trobava. Fins que va decidir anar al seu poble, a les terres de Lleida, i va parlar amb els cambrers i els amos del bar del poble. Però també va ser una pèrdua de temps.
Després de molta recerca per Barcelona, decideix seguir un cotxe amb el qual viatjava un advocat, el qual s'havia assabentat que havia estat amant de la Juna. Va seguir-lo fins que va arribar a un pis de Santa Coloma.
Un temps després, assabentat d'on vivia, puja a casa seva. Va entrar-hi sense el permís de la Juna, i tot just entrar, va començar a insultar-la i agredir-la, cada cop més fort. La Juna estava molt espantada i no parava de plorar i suplicar-li que parés. Al final, en Xavier perd el cap i fa despullar a la Juna, i amb un ganivet li obre la galta dreta. Al cap d'una estona, dos homes forts agafen a en Xavier pels braços i se l'enduen fora.
Tot això acaba encara pitjor. En Xavier, al cotxe de policia, s'adona de moltes coses que no sabia d'aquesta dona que li expliquen els policies, tan fortes com que el seu nom no era Justina, sinó Caterina Freixa. Tot això li porta a insultar a un d'ells i quedar-se amb una ferida que recordarà tota la seva vida.
Entrevista a Manuel de Pedrolo
Entrevista a Manuel de Pedrolo, autor de la novel·la Joc Brut.
- Quan i on vas néixer?
Vaig néixer l'1 d'abril de de 1918 a un poblet de la Segarra, l'Aranyó.
- I on vas estudiar?
A Tàrrega fins a l'any 1935, que llavors m'en vaig anar cap a Barcelona.
- Com recordes la teva infància?
Bé, sempre recordo que tot el temps que vaig viure la meva infància i la meva adolescència la vaig passar en un bar anomenat Kahala, fins que vaig marxar.
- Quan et vas casar?
A l'any 1943, quan em vaig establir definitivament a Barcelona.
- Manuel, i com vas viure la guerra Civil Espanyola?
Va ser dura. Vaig decidir afiliar-me a la CNT-FAI, i després vaig fer de mestre a la població de Fígols de les Mines, al Berguedà. També vaig pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular. Ah! I també vaig anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
- Quan et vas iniciar a la vida literària?
Em vaig iniciar amb un llibre de poemes que vaig publicar el 1950. Poc després, a l'any 1953, vaig publicar la meva primera novel·la, que és la meva coneguda “Es vessa una sang fàcil”.
- I vas guanyar algun premi per aquesta obra teva tan reconeguda?
I tant! Vaig guanyar el Premi Joanot Martorell un any després.
- Ostres, és veritat, ja no m'en recordava... I a part de novel·les, quins altres tipus de llibres has publicat?
Doncs he publicat també llibres de contes, algunes obres de teatre i llibres recull d'articles polítics en premsa.
- Per exemple, quins?
De llibres de contes, he publicat “Crèdits humans”; d'obres de teatre, “Cruma”, i de llibres recull d'articles polítics en premsa, “Cal protestar fins i tot quan no serveix de res”.
- Per últim, què en penses de la teva novel·la, “Joc Brut”?
Bé, encara que crec que n'he escrit de millors, trobo que per l'èxit que ha tingut i que continua tenint, potser l'hauria de valorar més, no?
Crec que és una novel·la per llegir-la en calma, perquè és més aviat curta, però amb molt amor i intriga, per això que, al cap i a la fi, és recomanable.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
